MARTA GUITART

Avui a la tarde a la classe que hem tingut ha llengua i comunicació hem tingut la visita d'una ex-alumne del centre que venia a l'institut quan encara existien el famosos barracons de Vidreres.aquesta alumnes es una noia que va estudiar humanitats aquí Vidreres però ella es de Maçanet de la Selva. avui venia amb la intenció de explicar-nos una de les seves millors experiències segons ella de la seva vida que és escriure un diccionari italià-castellà. La Marta ens a explicat que ella va estudiar interpretació - traducció de l'angles i també de l'Italià, a ella li agrada més l'italià. Va anar a viure durant uns anys a Venècia on va conèixer una persona que va conèixer allà on li va proposar escriure un diccionari d'aquest tipus. com segons ens ha dit ella sembla molt avorrit llegir-se un diccionari com es normal però ens ha comentat que fer-lo no ho és tan. ens ho a dit perquè a ella li va agradar molt aquesta experiència que s'ha guanyat i li va agradar molt ja que li agrada explorar coses sobre les paraules.Ens ha explicat com es fa però on han de passar tots el textos, que si el corrector que l'editor... un embolic molt gros però que segur que al publicar-lo ha de ser una gran satisfacció.Per mi ha sigut una xerrada on he après, m'ho he passat bé i crec que són xerrades molt interessants. Des de el meu punt de vista també crec que es valora molt poc un treball com el que fa ella perquè es molt dur escriure i passar-se més de 8 hores davant un ordinador.

FRASE DEL RODAMOTS: INSULTS

El meu veí en Carles és un noi bastant terròs, segons ens diu la seva dona. El pobre és bastant estaquirot ja que això de la crisi li afectat molt. Ens deia que això de la crisi aqui a Montblanc no passaria, per com ell és molt mestretites li ha acabat passant en ell. També ha acabat així per ser tan garrepa amb la seva crientel·la i ara durant tot el dia no para de fer l'enze.

PAU VIDAL

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és autor dels Mots enreixats en català del diari El País i traductor de Camilleri, Tabucchi i Erri de Luca. Com a escriptor ha publicat una sàtira humorística contra la paternitat (El parevostre), un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat Vella (Home les, premi Documenta 2002) i un plany per la desaparició de la parla col·loquial (En perill d’extinció. 100 paraules per salvar). A Barcelona Televisió ha presentat, conjuntament amb Elisenda Roca, el concurs Joc de paraules, i als estius condueix la secció de llengua d’El matí de Catalunya Ràdio. Aigua bruta és la seva primera novel·la.

Les 5 paraules del rodamots de la semana passada:

El més passat vam haver d’afluixar-nos els cordons perquè teniem que pagar l’última lletra de cotxe que debiem. Tot i el que guanyem la meva dona i jo de bitllo-bitllo en tenim poc, ja que no se com van desepareixer les misses de la nostre casa, pero lo important és que som feliços ja que encara que en hagim de gratar la butxaca cada més. No si ja u diu el refrany, pagant, Sant Pere canta.

Article de Javier Marias

QUE NO ME ENTERO

Javier Marias és l’autor del text Que no me entero publicat El País. a més de publicar articles d'aquest diari ho a fet en altres i ha escrit contes.
En aquest text l’autor en relaciona molt bé el títol de l’article amb el que ens explica a continuació. Ens parla que el que li preocupa en el diari és que cada vegada més hi ha nous redactors que no saben el que escriuen o el que escriuen ho traduiexen, sense utilitzar diccionari, sino amb el nivell que ells tenen. El que esta pasan en la preocupació de l’autor és que cada vegada hi ha més gent que no enten el que dihueñe el que és més greu és que entenen altres coses en compte de entendre el que s’explica en realitat.

Íngrid Betancourt (Bogotà, 25 de desembre de 1956) és una política colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupció. Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 hostatges més.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.

Aquest video de Íngrid Betancourt és molt diferent a l' exposició que va fer Quim Monzó en el congrés de Franckfurt.
Quim Monzó el fa amb un toc de ironia ja que en tot el discurs se'l pren o el diu d'una manera més graciosa pero sense sortir-se nai del que esta explicant i en cambi la Íngrid Betancourt ´s tot el contrari el fa d'una manera més seriosa, formal i molt emotiu el que explica.
tots dos són de coses diferents, tan del que parlen com en el lloc que ho fan pero tots dos són coses molt importants.

EMBARBUSSAMENT

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia — De embarbussar-se, de balbucejar, forma desenvolupada de l'antic balbuçar, del llatí balbutire, mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües, queques (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

EXEMPLES:

En Pinxo va dir a en Panxo:- Vols que et punxi amb un punxó?I en Panxo va dir a en Pinxo:- Punxa'm, però a la panxa no!


Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.



COMENTARI DE QUIM MONZÓ:

L'escriptor Quim Monzó en aquest video fa un discurs en motiu de l'acte inaugural de la Fira del Llibre a la ciutat alemanya de Frankfurt.
en aquest video he pogut observar que l'escrptor parla massa depressa, a mes ell ens diu que mai havia fet cap discurs i és això el que li provoca el nerviosisme devant de tanta gent, el que fa que s'entrebanqui. a mes llegeix bastant durant tot el discurs ja que ell diu que no es un discurs sino un conte del que explica. a mes durant tot el discurs fa tons ironics dirigits als polítics.Ja que parlem d'aquest paraula l'embarbussament n'utilitza molts pero cal destacar aquest:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

AUCA

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia — Del llatí vulgar auca, 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l'oca.]

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full. Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d'atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d'atzar.