Íngrid Betancourt (Bogotà, 25 de desembre de 1956) és una política colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupció. Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 hostatges més.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.

Aquest video de Íngrid Betancourt és molt diferent a l' exposició que va fer Quim Monzó en el congrés de Franckfurt.
Quim Monzó el fa amb un toc de ironia ja que en tot el discurs se'l pren o el diu d'una manera més graciosa pero sense sortir-se nai del que esta explicant i en cambi la Íngrid Betancourt ´s tot el contrari el fa d'una manera més seriosa, formal i molt emotiu el que explica.
tots dos són de coses diferents, tan del que parlen com en el lloc que ho fan pero tots dos són coses molt importants.

EMBARBUSSAMENT

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia — De embarbussar-se, de balbucejar, forma desenvolupada de l'antic balbuçar, del llatí balbutire, mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües, queques (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

EXEMPLES:

En Pinxo va dir a en Panxo:- Vols que et punxi amb un punxó?I en Panxo va dir a en Pinxo:- Punxa'm, però a la panxa no!


Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.



COMENTARI DE QUIM MONZÓ:

L'escriptor Quim Monzó en aquest video fa un discurs en motiu de l'acte inaugural de la Fira del Llibre a la ciutat alemanya de Frankfurt.
en aquest video he pogut observar que l'escrptor parla massa depressa, a mes ell ens diu que mai havia fet cap discurs i és això el que li provoca el nerviosisme devant de tanta gent, el que fa que s'entrebanqui. a mes llegeix bastant durant tot el discurs ja que ell diu que no es un discurs sino un conte del que explica. a mes durant tot el discurs fa tons ironics dirigits als polítics.Ja que parlem d'aquest paraula l'embarbussament n'utilitza molts pero cal destacar aquest:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

AUCA

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia — Del llatí vulgar auca, 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l'oca.]

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full. Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d'atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d'atzar.